AsterX pot sonar a American History X (gran película), o a Malcom X (ídem de l'anterior). El cert és que, quan introdueixes una X, introdueixes una incògnita que sembla que vulguis que algú resolgui. És com posar un repte ja només en el moment de presentar-te.
-Hola, còm et dius?
-X
-X?
I vinga a donar-li voltes, serà que aquesta persona la conec i no vol dir-m'ho, o és famosa i no vol que la reconeguin, o té un trauma que no ha pogut superar. Sí, la X és així, sempre femenina i llatina com ella sola.
En aquest cas, a més de substituir un cognom, també m'acosta fonèticament al personatge de còmic: el guerrer gal que sempre s'enfrontava a les tropes romanes amb èxit. A mi, sincerament, m'agradava molt més l'Obèlix. L'Obèlix no s'havia de prendre res per guanyar a ningú, era graciós, alt i fort. Però és clar, també m'agradava més el Blas que l'Epi i això no sé si té massa explicació. Potser tinc una tendència a anar sempre amb el número dos... Però no m'agrada més el Sancho que el Quixot...
No sé, deu ser alguna cosa extranya del cervell... Diguem-n'hi X.
martes, 31 de mayo de 2011
Newton i els romans
Dir que tot cau pel seu propi pès, sembla una obvietat. El problema és el que triga en caure, i no sempre es triga menys per ser més gros.
Recordo que una de les primeres coses que em van fer gràcia quan vaig venir a viure a Madrid, ja farà once anys, va ser una pintada que deia: "Manzano, acuérdate de Newton". La pintada era en un pati interior de La Latina i anys després el van tirar (el pati) per fer-ne pisos.
Manzano va caure, sí, però s'hi va estar dotze anys com alcalde de Madrid, i no va caure per ser ranci com ellsòl (que ho era), ni pel seu propi pès, sinó que d'altres van pesar més.
El que no m'esperava, després de tot aquest temps vivint amb PP a l'alcaldia i a la Comunidad és que, a Badalona, ciutat on vaig néixer, acabessin manant els mateixos.
Madrid i Badalona no ténen massa coses en comú (apart de jo mateixa), però això? Un partit classista, d'extrema dreta i ple de prejudicis?
I em vé al cap aquella gran frase: "Són ben bojos aquests... romans!!??"
Recordo que una de les primeres coses que em van fer gràcia quan vaig venir a viure a Madrid, ja farà once anys, va ser una pintada que deia: "Manzano, acuérdate de Newton". La pintada era en un pati interior de La Latina i anys després el van tirar (el pati) per fer-ne pisos.
Manzano va caure, sí, però s'hi va estar dotze anys com alcalde de Madrid, i no va caure per ser ranci com ellsòl (que ho era), ni pel seu propi pès, sinó que d'altres van pesar més.
El que no m'esperava, després de tot aquest temps vivint amb PP a l'alcaldia i a la Comunidad és que, a Badalona, ciutat on vaig néixer, acabessin manant els mateixos.
Madrid i Badalona no ténen massa coses en comú (apart de jo mateixa), però això? Un partit classista, d'extrema dreta i ple de prejudicis?
I em vé al cap aquella gran frase: "Són ben bojos aquests... romans!!??"
Suscribirse a:
Entradas (Atom)